61.
desprender
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] desprendre's. Ha tenido que desprenderse de sus ahorros, ha hagut de desprendre's dels seus estalvis. 8 [deducirse] desprendre's. El resultado se desprende fácilmente, el resultat es desprèn fàcilment. 9 [emanar] emanar intr, exhalar-se. De la pared se desprendía humedad, de la paret emanava humitat. 10 [...]
|
62.
contra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
prep 1 contra. Nadar contra la corriente, nedar contra el corrent. 2 [en dirección a] contra. Contra el norte, contra el nord. 3 [en contacto] contra. Pon la escalera contra la pared, posa l'escala contra la paret. 4 [enfrente] davant de, davant per davant de, en front de. Una puerta está contra [...]
|
63.
paño
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [tela] drap. 2 [trapo de cocina] eixugamà, drap de cuina. 3 [ancho de una tela] llargada f. 4 [colgadura] draperia f. 5 med compresa f. 6 [falta de brillo] entelament. 7 p fr [enlucido] blanquejat. 8 [pared] pany (o llenç) de paret. 9 [mancha en la piel] taca f. 10 mar [vela] drap, vela f. 11 [...]
|
64.
subir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 pujar. Subir las escaleras, pujar les escales. 2 pujar. Súbeme las maletas, puja'm les maletes. 3 [precio, valor] apujar, alçar. Subir los impuestos, apujar els impostos. 4 [construir] pujar, aixecar, dreçar, bastir. Los albañiles suben una pared, els paletes aixequen una paret. 5 [hacer [...]
|
65.
pegar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dos colors no lliguen. 19 [venir a propósito] escaure, caure bé. 20 tocar. La silla pega en la pared, la cadira toca a la paret. 21 [dar] pegar, topar. La piedra pegó en la ventana, la pedra pegà contra la finestra. 22 [el sol] picar, cremar. 23 pegar en [el sol] batre a (o en), tocar de ple a (o en). [...]
|
66.
entrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 entrar. Entrar por la puerta pequeña, entrar per la porta petita. Entra en la habitación, entra a la cambra. 2 [caber, encajar] entrar. El clavo ha entrado dos centímetros en la pared, el clau ha entrat dos centímetres a la paret. Esta pieza no entra bien, aquesta peça no entra bé. La [...]
|
67.
papel
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, cent euros en bitllets i deu en metàl·lic. 7 econ [valores] paper. 8 pl [documentación] papers. 9 arreglar los papeles arranjar (o arreglar) els papers. 10 blanco como el papel fig [pálido] groc com la cera, blanc com la paret (o el paper). 11 emborronar papel fig embrutar paper. 12 encajar muy bien en [...]
|
68.
correr
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
córrer. Corramos las sillas hacia la pared, correguem les cadires cap a la paret. 36 córrer, tirar. Correr las cortinas, córrer les cortines. 37 [la balanza] fer inclinar. 38 [avergonzar] avergonyir, confondre. 39 correrla fam fer el calavera. v pron 40 fig fer-se, enretirar-se. Por favor, ¿puede [...]
|
69.
para
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
el permís de sortir. 7 [hacia] cap a. Corrió para mí, para la pared, va córrer cap a mi, cap a la paret. Vamos para casa, para Barcelona, anem cap a casa, cap a Barcelona. 8 [por lo que toca] per. Es alto para la edad que tiene, és alt per l'edat que té. Hace mucho frío para esta época del año, fa [...]
prep 1 [delante de palabra que no sea infinitivo] [finalidad, destino o utilidad] per a. Esto es para ti, això és per a tu. Comida para toda la semana, menjar per a tota la setmana. Para hoy, per a avui. Trae agua para el perro, porta aigua per al gos. 2 [delante de infinitivo] [cuando expresa finalidad, motivo de una acción voluntaria] per. Trabaja para ganarse la vida, treballa per guanyar-se la vida. Voy a Zaragoza para visitar a los parientes, vaig a Saragossa per visitar els parents. 3 [cuando la acción no se ha realizado aún] per. Una habitación para pintar, una habitació per pintar. Unos zapatos para poner medias suelas, unes sabates per posar mitges soles. 4 [cuando indica destino u objeto de una cosa y el verbo principal no es de acción voluntaria] per a. Lo necesito para trabajar mejor, ho necessito per a treballar millor. Es bueno para perder peso, és bo per a perdre pes. No hay vino para beber, no hi ha vi per a beure. 5 [cuando depende de un verbo en pasiva pronominal o refleja] per a. La escoba se usa para barrer, l'escombra s'usa per a escombrar. 6 [detrás de un sustantivo de autorización, permiso, etc y delante de infinitivo] de, per a. Obtuvo el permiso para salir, va obtenir el permís de sortir. 7 [hacia] cap a. Corrió para mí, para la pared, va córrer cap a mi, cap a la paret. Vamos para casa, para Barcelona, anem cap a casa, cap a Barcelona. 8 [por lo que toca] per. Es alto para la edad que tiene, és alt per l'edat que té. Hace mucho frío para esta época del año, fa molt de fred per l'època de l'any que som. 9 [falta de tiempo] per a. Faltan ocho días para Navidad, falten vuit dies per a Nadal. 10 [en ocasión de] per. Vendremos para Navidades, vindrem per Nadal. 11 [tiempo aproximado en el futuro] per a. Se lo han encargado para mañana, li ho han encarregat per a demà. 12 [en calidad de] com a. Me han contratado para director, m'han contractat com a director. 13 para colmo (o postre, o remate, etc) a més a més, a sobre, per més sarcasme. 14 para con envers. Injusto para con sus súbditos, injust envers els seus súbdits. 15 para lo que per al que, per a la cosa que, per a allò que. Para lo que sirve..., per al que serveix... 16 para lo que [en comparación de] comparat amb el que (o amb allò que). Todavía le pagan demasiado para lo que trabaja, encara li paguen massa comparat amb el que treballa. 17 para mí [a mi parecer] per a (o per) mi. 18 para que perquè, per tal que, a fi (o a fi i efecte) que. Lo dije para que se enterara, ho vaig dir perquè se n'assabentés. 19 ¿para qué? [para qué cosa] per a què? ¿Para qué te servirá esto?, per a què et servirà això? 20 ¿para qué? [por qué causa] per què? ¿Para qué te has molestado?, per què t'hi has amoïnat? 21 que para qué que déu-n'hi-do (o déu-n'hi-doret). Es un gandul que para qué, és un gandul que déu-n'hi-do. |
70.
tirar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, enderrocar. Tirar una pared, tirar a terra una paret. 5 [disparar] tirar, disparar, engegar. Tirar una salva de aviso, tirar una salva d'avís. 6 [un cohete] tirar, llançar. 7 [una bomba] tirar, llançar. 8 [paracaidista] llançar. 9 [una línea, un plano] tirar. 10 [extender] tirar, estirar. 11 [derrochar [...]
|